dilluns, 29 de juny de 2009

L'art d'estendre la roba


Dones que pujen al terrat,

carregades amb el covell d'estendre la roba.

No tothom sap estendre bé la roba.

Saber estendre uns pantalons és tot un art.


A l'estiu, cal recollir-la de seguida:

el sol la fa malbé,

si es deixa massa estona.


A l'hivern, la roba, més gruixuda,

triga dies i dies,

en eixugar-se.


Mestresses de casa,

aprofiten aquest moment,

per fer-la petar amb la veïna,

de terrat a terrat.


Tot es perd:

la gent ja no estén la roba,

les assecadores ens faciliten la feina.


Diuen que això és el progrés:

gastar més energia.


Encara recordo, l'olor tan particular de la roba eixuta al sol,...

sempre depenia de què cuinava la veïna.


Ara jo tampoc estenc la roba,

el temps no m'ho permet,

ens canviem de roba cada dia,

massa roba per a estendre-la

i deixar que s'eixugui.


Meravellós segle XXI,

meravellós progrés,

que ens torna a tots,

més...pràctics?

3 comentaris:

  1. Jo crec que ens torna més.... solitaris.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Una bona reflexió...

    Benvinguda a aquest meravellós món de la blogosfera, t'ho passaràs bé!

    ResponElimina
  3. hem perdut massa coses a canvi d'altres. les relacions interpersonals cara a cara es van perdent o es dificulten.
    és tot un art estendre la roba, si.
    bona nit, vaig a estendre la meva :)

    ResponElimina